FO5K ON TOUR

Milers de consells de paraules buides,

de copia i pega, adients i correctes aptes per qualsevol situació, tant es, un naixement, un divorci, un casament, l’aniversari o una defunció.

I tu amb el cap lluny, molt lluny.

L’espaí et cobreix el rostre, les mans, fins i tot els peus amb una gasa subtil que amb el pas dels dies perd la transparència fins enfosquir-te, com si res.

Dins la foscor absurda de l’entorn, el pensament dels saludats.  

Fosca, fosca, fosca… no fos cas! No fosca?

Una llista interminable que potser algun dia faré,

no la vaig fer en el seu moment, ara ja no tinc cap motiu per fer-la, encara que mai se sap.

A quin li agraden les persones fosques? A ningú! Cruel i cert.

La fosca s’ha tornat fosca, quasi invisible.

I la pluja comença a caure sobre el plàstic protector iniciant el concert alliberador que tot s’ho emporta, les mirades esquives, el dolor, el suposat i el suportat, el foc dels silencis i aquesta soledat profunda, una soledat càlida en la que et retrobes a tu mateix i et deslligues de les relacions que mai van ser.

El pas es reafirma 
i llueixes imponent 
amb el mon als teus peus.